26 August 2006

26.8 Litang: Primo mail dai 4000 m

Ciao carissimi,
finalmente riesco a scrivere due righe, siamo da ormai piu di una settimana saltellando allegramente tra villaggi sperduti nell'altipiano pretibetano.. trrovare un pc qui e un po come trovare una mozzarella di bufala in tanzania... Le cose da raccontare sono tantissime ma il tempo non me lo consente.. credo che alla prima citta mi dedichero a copiare un paio di pagine del mio diario sul blog e pace.
Insomma siamo quasi in Tibet, esattamente siamo a Litang, un villaggio nella regione del Sichuan, dopo aver attraversato tutto lo Yunnan (per gli amanti dell'atlante l'itinertario e' stato Kunming, Dali, Lijiang, Zhongdian, Xingcheng, Yadin, Daucheng e adesso Litang) siamo entrati in questa regione che una volta faceva parte del terrirtorio Tibetano, adesso e' ovviamente cinese pero sembra che proprio per il fatto che e' abbastanza vicina alla cina centrale sia rimasta molto piu tibetana che la zona di Lhasa, che viene tartassata duramente dai tentativi di rieducazione della madrepatria. Entrare in quest'area e' stato molto emozionante, apparte per i paesaggi stupendi ma anche e soprattutto per l'energia che si sente nell'aria! Si sente che questo e' un poolo che crede in qualcosa... non capita tanto spesso oggigiorno. I tibetani in piu' sono decisamente piu belli dei cinesi.. sono molto piu alti e impostati, con la pelle scura la mascella forte le guance rosse e spesso i capelli lunghi!! Hanno tutti l'aria interessante e stiamo facendo una scorta di sorrisi che ci fara campare di rendita per anni! A parte questo la difficolta piu grande da queste parti e' la comuncazione... davvero nessuna parla inglese e anche con il linguaggio dei gesti si fa fatica (non ci si capisce nemmeno con i numerti da 1 a 10 contando con le dita della mano!! Durante gli ultimi 10 giorni abbiamo incontrato davvero pochi occidentali.. talmente pochi che quando ci si vede per strada ci si saluta! Sara' perche' questo percorso che stiamo facendo e' non compare o viene a malapena nominato nelle tipiche guide di saccapelisti tipo la routard e la lonely planet!! Credo che tra 10 anni le cose qui potrebbero essere molto diverser! Un'altra cosa importante e'che da quando siamo andati via da Kunming (che era a 1800 metri di altezza) non abbiamo fatto altro che salire e salire.. e ormai ci risulta normale dormire a 4000 metri! Il corpo risponde benissimo.. nessun mal di testa.. nessuna nausea.. sara' che l'avevo sognato tanto che il cervello aveva provveduto a fare l'acclimatazione gia' da mesi!!! L'unica cosa che si nota a volte e che si fanno dei respironi di quelli da campionato, come quando si esce da sottacqua, per alcuni minuti.. tipo per iperventilare, immagino che sia perche siamo a un tenore di ossigeno circa 35%inferiore del normale (i dati sono forniti da Rogersat) comunque questa cosa ci e' successa solo i primi giorni! Ieri abbiamo addirittura testato le nostre gambe facendo una bella camminata nel parco naturale di Yadin.. 7 ore tra praterie verdissime, ghiacciai e cime innevate! Peccato che quasi tutto il giorno il cielo e' stato coperto, ma comunque e' stato molto molto bello! Oggi i polpacci si fanno sentire, ma io sono soddisfattissima della reazione!! Aspetto con ansia il momento di avvicinarci alla catena dell' hymalaya e fare quei bei trekking di 2 settimane passeggiando tra i gigasnti bianchi!!
Abbiamo vissuto in una vera casa di campagna tibetana, bevendo the con il burro di yack al mattino ... avrei mille altre cose da raccontare ma mi sembra di capire che la linea non funziona... provo a inviare questo messaggio prima di scrivere 2 pagine inutilmente!

un bacio fortissimo!!!
laura

26.8 Oest del Sichuan, terra tibetana

Des de Zhongdian (Shangri-La) agafem un bus que en 7 o 8 hores ens ha de portar a Xiangseng, ja dins la provincia del Sichuan. Passem 2 ports de muntanya i la Laura cada vegada supera el seu ultim record d'alcada. Arribant a Xiangseng i donat que acabem d'entrar en una nova provincia i concretament en una zona poblada basicament per tibetans (encara que fora del Tibet) la policia xinesa, amb costums poc rafinats, demana documentacio a tort i dret i revisa bosses i motxilles sobretot dels que tenen la pell mes fosca.
A nosaltres ens basta ensenyar el passaport.
Xiangseng es un lloc de pas, mes o menys de mala mort pero on la gent es amable tot i els evidents problemes de comunicacio. Per sopar insistim en que no sigui picant (bou la' de, en xines...) i demanem beef amb potatoes: ens porten un bol ple de vedella i patata amb un suquet vermellos que fot una coissor a la boca que et fa saltar les llagrimes !!
Demanem de nou no picant i ens comencem a entendre...poc a poc.
Dormim en una casa tibetana de decoracio espectacular (foto1).
L'endema a les 10 hem de soprtir cap a Daocheng i Yading, un parc natural amb muntanyes de 6000mts, glaceres i monestirs budistes. Ens l'han recomanat.
El bus surt l'endema, si, pero a les 13h. Els xofer dormia i s'ha pres 3 hores mes de son.
Passant de nou 2 ports de muntanya espectaculars a mes de 4200 mts, el xofer, ben descansat, circula tranquilament, cantant i fumant per unes carreteres de corbes tan al.lucinants com acollonidores (foto2). Als passos mes alts, tira enlaire paparets d'oracio budista i crida alguna pregaria que ens asseguri un prosseguiment de viatge. Nosaltres, per si de cas, imitem la pregaria:
- Hou lan degheee' !!
Arribem a Daocheng a les 17h. i juntament amb un matrimoni Taiwanes, prenem un taxi cap al Parc de Yading. Son 3 hores mes. A mig cami, sota la pluja, xoquem amb una moto que anava contra direccio. Per fortuna, aqui a la Xina ningu corre massa, pero el xoc fereix lleument la noia de darrera la moto. Se l'emporten i nosaltres ens quedem 1 h. al mig de la carretera, amb la moto trencada i el cotxe parat esperant la poli. Finalment ens canvies de cotxe i arribem a Yadin a les 21h. en mig de la pluja. Tot be.
A Yading, l'endema (23 d'agost) plou. Passegem pel poblet tibeta en mig de nens que ens saluden, vilatans que ens miren i camps d'arros.
L'endema el temps millora i visitem el Parc (foto3).
Veiem parcialment les muntanyes, ja que continua havent-hi nuvols, pero gaudim d'un dia bonic de muntanya i finalment caminem unes quantes hores ! Les cames senten l'alcada i la falta de moviment.
Aquella nit tornem a Daocheng i sopem al mateix restaurant que uns monjos budistes: grassos, amb un cotxe collonut, parlant pel mobil i acabem deixant una quantitat de menjar sobre la taula que fa por... o sigui que del dit al fet, ja se sap.
De Daocheng marxem cap a Litang: un poble a 4.000 mts, envoltat de praderies i muntanyes. L'aire es fresc i net. Visitem un temple budista en plena restauracio on estan construint un mega-buda de 25 o 30 metres d'alcada. El temple esta en el punt mes alt de la vila i darrera seu nomes resten turons (de 4.500mts) verds (foto 4).

25 August 2006

25.8 Lijiang i Shangri-La (Yunan)


Hem passat per Lijiang sense massa pena ni gloria. La part antiga de la ciutat mante un marcat caracter tradicional xines pero actualment molt abocada al turisme, sobretot tuirisme xines en massa ! I es clar, som a finals d'agost i ells tambe fan vancanes.
Els carrers estan plens de botigues de suovenirs, bars i restaurants. Les cases amb els vertexs de les teulades apuntant al cel (foto1i2) semblen totes tretes d'un comic i un seguit de canals amb aigua ben neta travessen la ciutat. Al vespre, prop del la placa del mercat la gent encenia fanalets de paper i els deixaven navegar pel canal principal. Tot plegat li donava un aire bucolic a l'entorn a pesar de la massa turistica que es deplacava arreu.
Des de Lijiang, es pot veure la Muntanya del Drag, pero degut a la boirina propia de l'estacio de pluges, ens hem hagut de conformar amb una foto comprada.
L'endema al mati agafem un bus cap a Zhongdian, rebatejada recentment Shangri-La em una maniobra de marketing de la oficina de Turisme Xinesa.
En el llibre "Lost Horizon" de l'escriptor angles James Hilton, es descriu un regne meravellos en mig de les muntanyes on la gent arriba a viure mes de 120 anys, on tot es harmonia i tranquilitat, i on es inexistent qualsevol influencia del mon exterior (no es que me l'hagi llegit, es que m'ho han explicat per aqui...).
Aquest regne fantastic, segons el llibre, s'ubicava en direccio SW sortint de Pekin, o sigui cap al Yunan. Ha estat cercat durant anys per aventurers i periodistes i l'any 1997, el govern xines va anunciar que havia trobat Shangril-La: van agafar tots els mapes, van canviar Zhongdian per Shangri-La i com que el Hilton ja no hi era per rebatre-ho, doncs avall que fa baixada.
Altres localitats de la zona nord del Yunan i del Sud del Sichuan s'atribueixen l'origen de la inspiracio de l'escriptor, pero ara ja esta fet: Zhongdian es Shangri-La !
Es bonic, i com que ho venen com a desti turistic doncs ho estan arreglant tot molt be. Al cim de la ciutat hi ha un moli d'oracio budista que els fidels fan girar sempre en sentit horari (foto3).
Dema, marxem cap a Xiangsheng, ja a la provincia del Sichuan.

20 August 2006

20.8 Yunnan

Doncs amb tot plegat, i sense aturar-nos massa, ja portem gairebe una setmana a la Xina.
Hem estat a Kunming, la capital del Yunnan. Es una metropoli modernissima, neta i ordenada, al mig de l'altipla, a gairebe 2000 mts sobre el nivell del mar. Amb el pretext de la modernitat i en tant que motor explicit de tot l'Asia, la Xina es desenvolupa a velocitat vertiginosa exhibint centenars d'edificis de vidre i centres comercials immensos tant brillants que no poden tenir mes de 5 anys. De la tradicions i els senyals d'una Xina milenaria, si mes no a Kunming, en trobem ben poca cosa.

De Kunming, amb un bus, ens hem desplacat a la antiga ciutat de Dali. Aqui la tradicio arquitectonica Xinesa es deixa veure al voltant d'un gran llac llunyanament circumdat de muntanyes.

I avui dia 20 hem arribat a Lijiang en el nostre cami cap al Nord i cap al Sichuan. Per aqueta zona on ens trobem, es on els Xinesos han situat la mitica Shangril.la, concretament a 3 hores d'aqui, a Zhongdian. Ja veurem que ens hi espera !

14 August 2006

14.8 Cin@

Siamo entrati in Cina! Stamattina, ed e' stata un'esperienza assai emozionante, finalmente attraversiamo un confine come abbiamo sempre immaginato che si dovesse fare: a piedi, attraversando un ponte, e senza avere assolutamente idea di dove si debba andare :)
Fino ad adesso ci era sempre successo di dover prendere un Pack con qualche agenzia che ti portava da un paese a un altro, e si occupavano loro di tutto alla frontiera, tu dovevi solo seguire il gregge.. ovviamente il viaggiatore indipendente gode 1000 volte di piu e conosce molto meglio il paese!
Il primo impatto con il paese e' stato un po assurdo ma gradevole... alla frontiera un ufficiale ha chiesto (molto gentilmente) a Roger se poteva strappare la copertina della guida che abbiamo poiche riportava China e Taiwan di due colori diversi, mentre la cina ci tiene a ribadire che taiwan fa parte della cina...
Ops.. come dire.. leggermente rigidi!
La citta in cui siamo (Lao Cai/Hekou) e' meta' vietnamita e meta' cinese, ma apparte il caldo assurdo che fa in entrambe le meta' sembra di stare in due mondi diversi! Il lato vietnamita e' super desolato, zozzo, polveroso, povero.. tipo far west asiatico, al contrario appena si entra in Cina si incominciano a vedere viali alberati, marciapiedi (!!!), strade pulite, negozi con aria condizionata.. un contrasto pazzesco! Insomma la Cina ha soldi... taaanti soldi! Qui l'unica comunicazione possibile e' quella dei gesti.. credo che ci divertiremo.. stamattina abbiamo mangiato in una specie di fast food, e per farci scegliere il cibo ci hanno piazzati di fronte al frigorifero!! indica qua, sorridi la ne e' uscito fuori un piatto di noodle deliziosi con una salsina di carne trita stile ragu davvero notevole! Credo che rifocilleremo un po le nostre magre panze! Un altra scoperta curiosa riguarda i bagni.. i bagni in Cina non hanno le porte.. !!! cio' significa che ad esempio in un ristorante tu entri in bagno e prima di arrivare al cessetto libero trovi una serie di signore accucciate per terra che fanno la cacca e ti sorridono come se fosse la cosa piu normale del mondo... ma non erano forse stati i cinesi a sviluppare l'arte della diagnosi delle malattie attraverso l'osservazione del viso perche' la gente non voleva lasciarsi toccare nemmeno dai medici?? boh.. Curiosa questa cosa.. comunque tutto bene.. ho gia' fatto la mia prima pipi open space.. mi sono immaginata i romani alle terme e alla fine non e' stato nemmeno traumatico :)
Stasera alle 20 prenderemo un fantastico autobus con i letti (veri letti!) e viaggeremo tutta la notte in direzione Kunming, da li' iniziera l'avventura cinese.. l'idea e' quella di fare uno o due trekking a cavallo ..come non farlo nella terra di Gengis Khan.. io sono gia elettrizzata all'idea!! Anche se devo dire la verita' considerando che i cavalli che abbiamo visto finora sono tutti piccini e che le selle lo sono ancora di piu (per non parlare del fatto che sono di legno!!) non riesco molto ad immaginarmi al galoppo per gli altipiani del pretibet..
Staremo a vedere!!

Un abbraccio fortissimo preferragostiano a tutti!
State bene!

PS: questa leggenda metropolitana che i cinesi sono pazzi per i videogiochi sembra proprio vera... nell'internet cafe in cui sto attualmente io e Roger siamo gli unici ad utilizzare il pc in modo alternativo.. (ovvero internet) la tipa al mio fianco ad esempio sta lottando contro il pc a suon di karate e salsa mischiati... sara' forse lo stile delle space girls del 2010?
ariciaooo!

13 August 2006

13.8 Nord del Vietnam

El dilluns dia 7 ens trobem de nou a Hanoi per fer-nos els visats per entrar a la Xina. Una vegada mes, el que ens diuen les agencies fa tufa de mitja mentida i preferim fer-nos el visat per compte nostre. Efectivament ens acaba sortint una mica mes barat. El cas no es que et facin pagar pel servei de l'agencia (que seria ben just), el cas es que sempre diuen mentides. Sembla que tenen ben establert que al turista se'l pot enganyar. Fins i tot sembla legitim fer-ho, de manera que quan exigeixes un preu just o esbrines l'enganyifa, immediatament canvien la cara: s'han acabat els somriures.
Doncs un cop amb els visats a la ma, sortim amb un tren nocturn cap al Nord del Vietnam. Al tren viatgem en un compartiment de 6, i ja d'entrada un vietnamita i una anglesa sembla que hauran de compartir llit. Alguna agencia ha venut 2 bitllets identics. Finalment el passatger natiu aclareix les coses amb un de tants revisors que volten pel passadis.
Arribats a Lao Cai, coneixem 3 italians, el Sandro, la Katia i el Francesco. Prenem un minibus tots plegats a Sapa... i a Sapa, els del minibus pretenen cobrar mes de l'establert. Ja hi tornem. A aquestes alcades ja ens hi hem fet la pell, i costa poc encarar-s'hi. Paguem l'establert i no ens quedem a l'hotel dels seus amics.
A Sapa ens estem en una Guest House amb vistes a les muntanyes ! I a la nit fa FRESCA !!
Quina sensacio posar-se un jersey !
Amb els italians lloguem unes motos i anem a visitar alguns petits pobles de la vall. Aqui hi viuen basicament 2 etnies: H'mong i Dzao. Les dones continuen mantenint les acolorides vestimentes tradicionals.
Les vistes dels caps d'arros plantats a les pendents de les muntanyes donen un toc epecial a aquestes valls, on tan sols fa 10 anys el comerc exterior era ben escas o inexistent.
Fugint gairebe d'amagat de la constant oferta per fer trekkings o viatges de minibus organitzats, ens hem comprat un mapa de la vall i hem caminat per arees poc visitades durant tot un dia.
L'aillament dels petits poblats pels que passem ens sorpen tant com al ells rebre la nostra visita.
Les mirades que rebem de part dels nens, son d'entre desconfianca i curiositat, i alguns dels mes petits corren cap a casa o fins i tot ploren per por al l'extrany. Amb d'altres podem fer broma un cop passada la primera por.
Aqui al Nord del Vietnam, entre le muntanyes verdes i prop dels caps d'arros penjats hi viuen milers de camperols de les diferents etnies que comercien entre ells circulant amb motos, camionetes, bufals o a peu.
Ens han dit que el diumenge, a Bac Ha, hi ha un mercat que val la pena veure. Aixi, el dia abans marxem de Sapa amb un bon gust de boca del que hi hem viscut i a Lao Cai prenem un bus de linea cap a Bac Ha. Son 70 Km. que fem en 3 hores, per una carretera de muntanya ben bonica i amb el bus carregat fins les orelles. En el moment de maxima poblacio, hi ha unes 15 persones dretes, 2 motos a dins i uns 400 Kg. en materials diversos.
El mercat de Bac Ha resulta el que mes m'ha agradat dels que hem vist fins ara: milers de colors de verdures, teixits i vestimentes femenines, porcs vius, gossos tambe en venta (no per fer companyia, certament) , cavalls, gallines, ocells no identificats, pipes, tabacs, eines pel camp, cistells, a part de les tipiques parades de peix encara viu, carn directament sobre la fusta o per terra i molts petits "restaurats".
Tot aixo dins un ambient sorprenentment calmat. Una remor suau se sent per tot el recinte, pero ningu alca la veu, ningu crida mes que un altre per oferir el seu producte. Nomes algun porc emprenyat quan el posen dins una saca trenca la serenor d'un lloc tant densament habitat.
Marxarem de Bac Ha dema dilluns, quan aquest poble torna a ser el que es durant 6 dies a la setmana: 4 carrers bruts i poc habitats envoltats de muntanyes cultivades.
El dilluns volem entar a Xina !

08 August 2006

08.8 Halong Bay


Arribem a Hanoi el 4 d'agost i la ciutat ens sembla una mica mes tranquila que Saigon pero continua essent un repte creuar simplement el carrer. Sortir il.les sempre del mig d'un riu de motos sembla estar exhaurint la sort, pero tothom fa igual.
El cap de setmana fem la turistada per excel.lencia de la zona Nord de Vietnam: Halong Bay.
Quan hi arribem, les aglomeracions estressen una mica, pero a partir de les 4 de la tarda, els que hem decidit dormir a la barca, comencem a gaudir de l'espectacle natural, la tranquilitat i un bany a s'hora baixa envoltats de muntanyetes calcaries carregades de selva.

A la nit i al mati seguent, hores i hores de pluja... en fi, tambe li dona un caracter bonic a la bahia.
6 d'agost, tornem ser a Hanoi. Hem fet el visat per la Xina i el dimarts marxarem cap al Nord Oest del Vietnam, cap a les muntanyes i l'entrada a Cina !







De Hanoi, no massa a dir. Mes o menys tipica ciutat asiatica que no ens ha apassionat.
Dels Vietnamites, amables pero fins que els enganxes que et volen fotre el numero, perque mes o menys sempre et volen fotre algun caleret de mes, pero li agafes la mida a tot!

08.8 Hanoi

Ciao carissimissimi,siamo ad Hanoi proseguendo la nostra corsa nerso il nord, questa volta a dir la verita' abbiamo vissuto ben poco la citta',incredibile ma vero siamo un po stanchi.. stanchi fisicamente e stanchi di metropoli caotiche in cui ogni volta che esci di casa devi prepararti pricologicamente a resistere agli assalti dei venditori, agli attraversamenti delle strade (e'davvero un impresa !!) e purtroppo anche un po stanchi di vederci presi in giro da assolutamente tutti i vietnamiti.. nessuno escluso. Quando prima di venire in vietnam la gente mi raccontava che la gente di qui prova costantemente a fragarti non ci credevo e pensavo che si trattava di persone che si fermavano alla sola apparenza dei fatti, lasciandosi travolgere dal sovraccumulo di incazzature e senza cercare di capire le ragioni nascoste dietro a un simile atteggiamento.. adesso dopo aver trascorso 2 settimane qui purtroppo mi ritrovo a fare esattamente le stesse considerazioni, non riesco a capire da dove viene questo atteggiamento, i vietnamiti sono il popolo piu ricco tra quelli che abbiamo conosciuto in questo percorso in indocina, quando li vedi tra di loro l'impressione che rimane e' di un popolo sorridente e solidale, ma forse per il fantasma del nemico capitalista con i turisti si rivelano incredibilmente disonesti.. noi per loro ormai siamo soltanto dollari ambulanti, dea sfruttare finche' possibile, e non meritiamo alcun rispetto.. e il bello di tutto cio' e' che quando vengono messi di fronte all'evidenza dell'imbroglio che hanno fatto non si turbano affatto, non si scusano nemmeno, semplicemente smettono di fare quel magnifico sorriso di circostanza che avevano fatto fino a quel momento.. come per dire "che palle questa mi mette i bastoni tra le ruote" .. e non parlo di imbrogli del tipo "servizio offerto diverso da quello promesso" parlo di vere e proprie bugie.. bugie all'ordine del giorno, dell'ora, siamo stanchi... In compenso durante questa necessaria pausa ad Hanoi (dovevamo fare qui il visto per la Cina) abbiamo avuto la fortuna di passare un bellissimo weekend ad Halong Bay, una baia a un centinaio di km ad est di Hanoi, con piu di 3000 isolotti di roccia ricoperta di verdissima giungla, un paesaggio davvero splendido, l'unico modo per visitarla sembra essere attraverso un tour guidato stile giapponese (30 persone su una barca vivere secondo i ritmi scanditi dal PROGRAMMA con la consolazione di poter far foto a qualsiasi soggetto animato e non), fortunatamente abbiamo scelto la formula scomoda che prevedeva di passare la notte in barca e quando alle 4 di pomeriggio la barca si e' svuotata abbiamo finalmente goduto di una fantastica e silenziosa minicrociera tra questa moltitudine di isolotti e ci siamo anche fatti un bel bagno in un acqua assolutamente immobile! La notte e' venuto giu il diluvio universale (trasferimento forzato nella sala da pranzo alle tre e mezza di notte perche la nostra cabina faceva acqua!!) e abbbiamo assistito a un super temporale stile 3 lampi al minuto in uno scenrio da film, la mattina.. sorpresa! Non ci trovavamo piu in Vietnam ma tra le tranquille isole della groenlandia! Bellissima esperienza!

Stasera lasciamo Hanoi in direzione Sapa, dove proveremo a fare un trekking sul Fansipan (non so se si scrive proprio cosi..), la montagna piu alta del Vietnam, giusto per sgranchirci un po le gambe e prendere un po di freschetto.. Contiamo di entrare in Cina tra 4 o 5 giorni.. piu ci avviciniamo alle montagne piu sento l'emozione crescere dentro di me, a volte penso che davvero questi 2 mesi in Indocina sono stata un'anticamera e che il vero viaggio.. quello che ho tanto sognato, sta incomincaindo solo ora! Ci si mette sempre un po a capire quello che si vuole quando la scelta e' cosi' aperta e le possibilita' numerose.. ma quando ci si avvicina entra nel cuore la forza di 100 cavalli(veri e non di vapore)!! Alla prossima dunque, e passate una bellissima estate!
Laura

03 August 2006

03.8 Hoi An (Vietnam)

El dia 30 a la nit varem sortir de Saigon amb tren direccio Danang, al centre del pais: 17 hores de tren en un compartiment amb 6 llits, que contrariament al que pugui semblar, un cop estirats, era comode.
L'endema al mati arribavem a Danang i unes mototaxi ens van portar a una platja larguissimsa, que resulta ser una d'aquelles on els Yankees, fa uns 37 anys descansaven despres de les seves incursions selvatiques a buscar Viet Congs (Charlies que deien ells). Una platja on aparentment som els unics descolorits de pell i no tenim els ulls de restrenyiment. Sembla ser un lloc de vacances pels locals, ja que per sopar ens donen cartes en vietnamita, i encara sort que hem apres 4 noms del menjar d'aqui.
El 1r. d'agost el passem visitant els voltants de Hoi An. Contractem unes moto-taxi que ens porten a nosaltres i a les motxilles. Visitem les runes de My Son (patrimoni Unesco que nosaltres no sabem valorar, suposo...), les Marble Mountains, China Beech (platja quilometrica i solitaria on antigament comerciaven els xinesos), un taller de seda (des del coltiu de cucs fins al teixit) i un taller de ceramica on una iaia ens deixa impressionats per l'habilitat que demostra fent pots i potets de ceramica, mentre el seu marit dona puntades de peu a la roda per fer-la girar.
Al vespre arribem a Hoi An: petita ciutat encantadora amb cases de fusta, comercos, port de mercaderies ple de barques petites que carretegen gent i mercaderies tot junt, mercat de peix ple d'activitat i desenes de sastreries a la cacera del turista que es vulgui fer un vestit o unes sabates a mida en menys de 24 hores.
El dia 2 d'agost hem llogat unes bicis i hem peladejat fins a una altra platja quilometrica que suposem que connecta al Nord amb la China Beech. Passem el dia estirats a unes hamaques que ens deixen a canvi que dinem alla... va be! Doncs dinem gambes, cloises i peix, davant la platja, tranquils, amb molt poc turisme i paguem uns 200 dong (uns 10 euros en total) :)
I el 3, voltem per Hoi An al mati i a la tarda tornem a Danang a buscar un tren que ens ha de portar a Hanoi.