13.8 Nord del Vietnam

El dilluns dia 7 ens trobem de nou a Hanoi per fer-nos els visats per entrar a la Xina. Una vegada mes, el que ens diuen les agencies fa tufa de mitja mentida i preferim fer-nos el visat per compte nostre. Efectivament ens acaba sortint una mica mes barat. El cas no es que et facin pagar pel servei de l'agencia (que seria ben just), el cas es que sempre diuen mentides. Sembla que tenen ben establert que al turista se'l pot enganyar. Fins i tot sembla legitim fer-ho, de manera que quan exigeixes un preu just o esbrines l'enganyifa, immediatament canvien la cara: s'han acabat els somriures.

Doncs un cop amb els visats a la ma, sortim amb un tren nocturn cap al Nord del Vietnam. Al tren viatgem en un compartiment de 6, i ja d'entrada un vietnamita i una anglesa sembla que hauran de compartir llit. Alguna agencia ha venut 2 bitllets identics. Finalment el passatger natiu aclareix les coses amb un de tants revisors que volten pel passadis.

Arribats a Lao Cai, coneixem 3 italians, el Sandro, la Katia i el Francesco. Prenem un minibus tots plegats a Sapa... i a Sapa, els del minibus pretenen cobrar mes de l'establert. Ja hi tornem. A aquestes alcades ja ens hi hem fet la pell, i costa poc encarar-s'hi. Paguem l'establert i no ens quedem a l'hotel dels seus amics.

A Sapa ens estem en una Guest House amb vistes a les muntanyes ! I a la nit fa FRESCA !!

Quina sensacio posar-se un jersey !

Amb els italians lloguem unes motos i anem a visitar alguns petits pobles de la vall. Aqui hi viuen basicament 2 etnies: H'mong i Dzao. Les dones continuen mantenint les acolorides vestimentes tradicionals.

Les vistes dels caps d'arros plantats a les pendents de les muntanyes donen un toc epecial a aquestes valls, on tan sols fa 10 anys el comerc exterior era ben escas o inexistent.

Fugint gairebe d'amagat de la constant oferta per fer trekkings o viatges de minibus organitzats, ens hem comprat un mapa de la vall i hem caminat per arees poc visitades durant tot un dia.

L'aillament dels petits poblats pels que passem ens sorpen tant com al ells rebre la nostra visita.

Les mirades que rebem de part dels nens, son d'entre desconfianca i curiositat, i alguns dels mes petits corren cap a casa o fins i tot ploren per por al l'extrany. Amb d'altres podem fer broma un cop passada la primera por.

Aqui al Nord del Vietnam, entre le muntanyes verdes i prop dels caps d'arros penjats hi viuen milers de camperols de les diferents etnies que comercien entre ells circulant amb motos, camionetes, bufals o a peu.

Ens han dit que el diumenge, a Bac Ha, hi ha un mercat que val la pena veure. Aixi, el dia abans marxem de Sapa amb un bon gust de boca del que hi hem viscut i a Lao Cai prenem un bus de linea cap a Bac Ha. Son 70 Km. que fem en 3 hores, per una carretera de muntanya ben bonica i amb el bus carregat fins les orelles. En el moment de maxima poblacio, hi ha unes 15 persones dretes, 2 motos a dins i uns 400 Kg. en materials diversos.

El mercat de Bac Ha resulta el que mes m'ha agradat dels que hem vist fins ara: milers de colors de verdures, teixits i vestimentes femenines, porcs vius, gossos tambe en venta (no per fer companyia, certament) , cavalls, gallines, ocells no identificats, pipes, tabacs, eines pel camp, cistells, a part de les tipiques parades de peix encara viu, carn directament sobre la fusta o per terra i molts petits "restaurats".

Tot aixo dins un ambient sorprenentment calmat. Una remor suau se sent per tot el recinte, pero ningu alca la veu, ningu crida mes que un altre per oferir el seu producte. Nomes algun porc emprenyat quan el posen dins una saca trenca la serenor d'un lloc tant densament habitat.

Marxarem de Bac Ha dema dilluns, quan aquest poble torna a ser el que es durant 6 dies a la setmana: 4 carrers bruts i poc habitats envoltats de muntanyes cultivades.

El dilluns volem entar a Xina !