26.8 Oest del Sichuan, terra tibetana

Des de Zhongdian (Shangri-La) agafem un bus que en 7 o 8 hores ens ha de portar a Xiangseng, ja dins la provincia del Sichuan. Passem 2 ports de muntanya i la Laura cada vegada supera el seu ultim record d'alcada. Arribant a Xiangseng i donat que acabem d'entrar en una nova provincia i concretament en una zona poblada basicament per tibetans (encara que fora del Tibet) la policia xinesa, amb costums poc rafinats, demana documentacio a tort i dret i revisa bosses i motxilles sobretot dels que tenen la pell mes fosca.

A nosaltres ens basta ensenyar el passaport.

Xiangseng es un lloc de pas, mes o menys de mala mort pero on la gent es amable tot i els evidents problemes de comunicacio. Per sopar insistim en que no sigui picant (bou la' de, en xines...) i demanem beef amb potatoes: ens porten un bol ple de vedella i patata amb un suquet vermellos que fot una coissor a la boca que et fa saltar les llagrimes !!

Demanem de nou no picant i ens comencem a entendre...poc a poc.

Dormim en una casa tibetana de decoracio espectacular (foto1).

L'endema a les 10 hem de soprtir cap a Daocheng i Yading, un parc natural amb muntanyes de 6000mts, glaceres i monestirs budistes. Ens l'han recomanat.

El bus surt l'endema, si, pero a les 13h. Els xofer dormia i s'ha pres 3 hores mes de son.

Passant de nou 2 ports de muntanya espectaculars a mes de 4200 mts, el xofer, ben descansat, circula tranquilament, cantant i fumant per unes carreteres de corbes tan al.lucinants com acollonidores (foto2). Als passos mes alts, tira enlaire paparets d'oracio budista i crida alguna pregaria que ens asseguri un prosseguiment de viatge. Nosaltres, per si de cas, imitem la pregaria:

- Hou lan degheee' !!

Arribem a Daocheng a les 17h. i juntament amb un matrimoni Taiwanes, prenem un taxi cap al Parc de Yading. Son 3 hores mes. A mig cami, sota la pluja, xoquem amb una moto que anava contra direccio. Per fortuna, aqui a la Xina ningu corre massa, pero el xoc fereix lleument la noia de darrera la moto. Se l'emporten i nosaltres ens quedem 1 h. al mig de la carretera, amb la moto trencada i el cotxe parat esperant la poli. Finalment ens canvies de cotxe i arribem a Yadin a les 21h. en mig de la pluja. Tot be.

A Yading, l'endema (23 d'agost) plou. Passegem pel poblet tibeta en mig de nens que ens saluden, vilatans que ens miren i camps d'arros.

L'endema el temps millora i visitem el Parc (foto3).

Veiem parcialment les muntanyes, ja que continua havent-hi nuvols, pero gaudim d'un dia bonic de muntanya i finalment caminem unes quantes hores ! Les cames senten l'alcada i la falta de moviment.

Aquella nit tornem a Daocheng i sopem al mateix restaurant que uns monjos budistes: grassos, amb un cotxe collonut, parlant pel mobil i acabem deixant una quantitat de menjar sobre la taula que fa por... o sigui que del dit al fet, ja se sap.

De Daocheng marxem cap a Litang: un poble a 4.000 mts, envoltat de praderies i muntanyes. L'aire es fresc i net. Visitem un temple budista en plena restauracio on estan construint un mega-buda de 25 o 30 metres d'alcada. El temple esta en el punt mes alt de la vila i darrera seu nomes resten turons (de 4.500mts) verds (foto 4).