16.9 QINGHAI

Hem entrat a la provincia de Qinghai.

Despres de Langmusi, vam passar per Xiahe (encara a la provincia de Gansu, costat Oest) on hi ha un monetir budista enorme amb mes de 3000 monjos. Es com una ciutadella tota plena de personatges amb els cabells curts i vestits de grana. Al voltant del monestir hi ha milers de rodes d'oracio que els peregrins fan girar sempre en sentit horari, i tambe uns temples punxeguts blancs (Chorten) al voltant dels quals, els mateixos peregrins, donen voltes i voltes obsesivament sempre en el sentit de les agulles del rellotge (vist del cel, s'enten). Una vegada mes, la devocio per la religio ens sorpren. A les 5pm, centenars de persones volten per les rodalies fent girar molinets o rodes, o be girant ells mateixos al voltant de monolits o del monestir sencer.

Efectivament ens sembla una religio una mica paranoica, pero quina no ho es?

A Xiahe, l'endema, prenem un bus cap a Xining, la capital d'aquesta nova provincia que trepitgem. 7 hores de bus per uns paisatges que ens apropen cada vegada mes cap al desert que s'escampa per tot el Nord-Oest de la Xina.

Qinghai es una provincia enorme de 720.000 km quadrats (Italia en te 300.000 i Espanya 500.000) i hi viuen 5,3 milions de persones. I direu: - Com pot ser que siguin 1.300 milions de xinesos i en una extencio gran com Alemanya nomes n'hi hagi 5,3 ??

Doncs com a tot arreu, s'apreten alla on hi ha mar i diners: - Au ! Tots a Shangai, Beijing i Hong Kong, que com mes apretats, mes atabalats !

Pero tambe s'ha de dir que Qinghai es gairebe tot desert, alt i fresquet, pero desert al cap i a la fi. Es un lloc amb dunes, muntanyes marrons i alguns grans llacs. El paissatge fa pensar en la proximitat de paisos com Pakistan o Kyrgystan (a 2.000 Km d'aqui pero relativament aprop).

A Xining ens hi estem 2 hores, just per comprar un bitllet de tren nocturn (amb bons llits) cap a Golmud, una ciutat envoltada una vegada mes de muntanyes desertes i tonalitats ocres.

Ens engresca el fet que sigui una porta d'entrata al Tibet. Finalment som a l'avantcamera d'aquest pais d'alguna manera agermanat amb Catalunya, amb les petites diferencies que enlloc de Pirineus tenen l'Himalaya, enlloc del Ricard Maria Carles, tenen el Dalai Lama (exiliat, aixo si, com hauria d'estar en Carles), i enlloc d'espanyols, tenen xinesos.

Des de Golmud sortirem dema a la tarda cap a Lhasa. Prendrem un bus que, si tot va be, al cap de 20 hores i dos passos altissims de muntanya ens deixara a la capital del Tibet.

Aixi doncs, dema creuarem la desolada i considerada regio mes alta del mon: el Nord del Tibet, amb carretera i via de tren per sobre dels 5.150mts.

Fins aviat !