13.9 Langmusi (entre Sichuan i Gansu)
Hem passat la darrera setmana a cavall !! 
Com ho sentiu. Jo no em veia sobre un cavall mes de 3 hores seguides, pero les ganes de coses noves, el temps, el repte (sempre aquella cosa de veure si n'ets capas) i els paissatges em van animar (... be i la Laura tambe).
A Songpan, despres de visitar Huanglong, vam contractar un trekk a cavall de 3 dies. Ens van donar uns cavallets que, pobrets, no caminaven ni a cops de bara.
Songpan ha esdevingut popular des de fa 5 anys pels trekks a cavall, i ho han "turistificat" una mica massa.
El 2n. dia vam vam pujar fins al peu d'una muntanya simbolica de la zona, pero els nuvols no ens van acabar de deixar veure massa cosa. Els cavalls s'arrosegaven.
D'aquesta experiencia no en destacarem gran cosa.
Diferent ha estat la 2a. part de la setmana.
El dia 9 vam viatjar de Songpan a Langmusi (cap al Nord pel qui busqui al Google Earth). Langmusi es gairebe tot tibeta'. Estema a 3.300 mts envoltats de caps i turons herbats.
Aquesta vegada el trekk a cavall passa per zones espectaculars de "grassfields", visitem nomades tibetans que viuen dels yaks i cabres, els cavalls responen i el guia es un tibeta encantador amb qui ens comuniquem amb unes fotocopies de preguntes i respostes traduides.
Hem dormit 2 nits en una tenda de nomades tibetans, envoltats de bestiar al que estem poc acostumats, conduint yaks cap a les proximitats de la tenda (impressionant com un petit ramat de yaks d'entre 200 i 500 Kg. em feien cas, a base de crits i pedrades !), fent tasques domestiques (ens acollien pero no ens deixaven sense fer res) i campant per les rodalies embriagats de contrastos, colors i sensacions.
La tenda es a base de llana de yak. L'aire fred corre arran de terra gelant-nos la ronyonada. Presideix l'entrada (just a l'esquerra) un munt de merda seca de yak: l'unic combustible que tenen. I es realment eficac, i encara que costi de creure, no fa gens de pudor.
El que fa la mastressa de casa cada mati, es recollir la merda fresca dels yaks que han dormit prop de casa (quasi tots pq se'n cuiden de recollir-los al vespre) i quan en te prou (ben be 2 o 3 cistells de 30 Kg plens) la reparteix per terra amb les mans. Tota la caca, ella sola, l'escampa cobrint uns 30 o 40 metres quadrats de terreny. Un cop sera seca, cap a casa, a la pila.
D'aquesta tasca tambe me'n van voler fer particep, pero amb allo que no entens el tibeta, me'n vaig escapar tiomfant !
La mastressa (unica indiscutible cap de la familia i portant a toc de pito tots els homes) despres de tant fresca tasca, muny les famelles yak, va a collir aigua neta a uns 300 mts de casa, fa yogurt de yak (per cert, bonissim), mantega de yak (base del tsampa, pasta que faria competencia a la millor de les power-bar), cuina, nateja, fa cordes amb la llana dels yak, cus i no para quieta ni 2 minuts... i tot, absolutament tot, amb un somriue dels que encomana.
A cavall hem trotat i galopat per la plana amb un fred tallant i aire sec a la cara. L'esquean be, i realemt he gaudit molt de l'experiencia...
segur que l'entorn ajuda.
Com ho sentiu. Jo no em veia sobre un cavall mes de 3 hores seguides, pero les ganes de coses noves, el temps, el repte (sempre aquella cosa de veure si n'ets capas) i els paissatges em van animar (... be i la Laura tambe).
A Songpan, despres de visitar Huanglong, vam contractar un trekk a cavall de 3 dies. Ens van donar uns cavallets que, pobrets, no caminaven ni a cops de bara.
Songpan ha esdevingut popular des de fa 5 anys pels trekks a cavall, i ho han "turistificat" una mica massa.
El 2n. dia vam vam pujar fins al peu d'una muntanya simbolica de la zona, pero els nuvols no ens van acabar de deixar veure massa cosa. Els cavalls s'arrosegaven.
D'aquesta experiencia no en destacarem gran cosa.
Diferent ha estat la 2a. part de la setmana.
El dia 9 vam viatjar de Songpan a Langmusi (cap al Nord pel qui busqui al Google Earth). Langmusi es gairebe tot tibeta'. Estema a 3.300 mts envoltats de caps i turons herbats.
Aquesta vegada el trekk a cavall passa per zones espectaculars de "grassfields", visitem nomades tibetans que viuen dels yaks i cabres, els cavalls responen i el guia es un tibeta encantador amb qui ens comuniquem amb unes fotocopies de preguntes i respostes traduides.
Hem dormit 2 nits en una tenda de nomades tibetans, envoltats de bestiar al que estem poc acostumats, conduint yaks cap a les proximitats de la tenda (impressionant com un petit ramat de yaks d'entre 200 i 500 Kg. em feien cas, a base de crits i pedrades !), fent tasques domestiques (ens acollien pero no ens deixaven sense fer res) i campant per les rodalies embriagats de contrastos, colors i sensacions.
La tenda es a base de llana de yak. L'aire fred corre arran de terra gelant-nos la ronyonada. Presideix l'entrada (just a l'esquerra) un munt de merda seca de yak: l'unic combustible que tenen. I es realment eficac, i encara que costi de creure, no fa gens de pudor.
El que fa la mastressa de casa cada mati, es recollir la merda fresca dels yaks que han dormit prop de casa (quasi tots pq se'n cuiden de recollir-los al vespre) i quan en te prou (ben be 2 o 3 cistells de 30 Kg plens) la reparteix per terra amb les mans. Tota la caca, ella sola, l'escampa cobrint uns 30 o 40 metres quadrats de terreny. Un cop sera seca, cap a casa, a la pila.
D'aquesta tasca tambe me'n van voler fer particep, pero amb allo que no entens el tibeta, me'n vaig escapar tiomfant !
La mastressa (unica indiscutible cap de la familia i portant a toc de pito tots els homes) despres de tant fresca tasca, muny les famelles yak, va a collir aigua neta a uns 300 mts de casa, fa yogurt de yak (per cert, bonissim), mantega de yak (base del tsampa, pasta que faria competencia a la millor de les power-bar), cuina, nateja, fa cordes amb la llana dels yak, cus i no para quieta ni 2 minuts... i tot, absolutament tot, amb un somriue dels que encomana.A cavall hem trotat i galopat per la plana amb un fred tallant i aire sec a la cara. L'esquean be, i realemt he gaudit molt de l'experiencia...
segur que l'entorn ajuda.TSAMPA ??
El nostre guia, 44 anys, 3 fills (de 22, 20 i 17 anys) i 2 nets... ehem...
Amb les mateixes mans que posava la sella al cavall, amassava el tsampa: tot natural, organic i moooolt nutritiu !
Nota: en aquestes terres es duu a terme una ceremonia especial. Quan un familiar es mor, el tallen a trossets i el porten al cim d'un turo' que el Lama ha dit que es adequat. Voltors enormes i agulies se'n cuiden de tornar el cos esquarterat al cel, assegurant una reencarnacio' satisfactoria de l'anima.
Pero, el turisme xines en massa d'aquest juliol i agost (acostant-se fins a veure ben d'aprop la carnisseria, induits per un morbo visceral) ha fet refusar als rapinyaires d'acostar-se a l'indret.
Quan el cos es refusat pels voltors, el cos no torna al cel i l'anima del mort, es reencarnara' en algun mal animalot.
Lamentablement, els primers interessats en mantenir el budell-show per reclamar turisme son els monjos budistes del temple de Langmusi (mentre ragi la mamella....).
A tot arreu hi couen fabes, que diuen a les espanyes.
Nosaltres ens hem limitat a veure algun rapinyaire sobrevolant dubtos els cims dels turons.
posted by Roger i Laura at 6:29 PM
0 Comments:
Post a Comment
<< Home