1.10 Friendship Highway

Ben be que li estem buscant el sentit al nom.

De la carretera que uneix Lhasa amb Kathmandu li diuen Friendship Highway, per tant, alguna atmosfera de fraternitat o potser certa amigable relacio amb els locals hi hauriem de trobar...

Res de tot aixo: ens quedem amb l'espectacularitat dels paissatges que estem veient emmarcats per uns cels intensament blaus i nets que hem tingut la sort de tenir per companys de viatge.

El dia 27 al mati vam deixar enrera Lhasa a bord d'un Toyota de fa 20 anys, amb 340.000km al xassis pero que va realment com una seda. El xofer, un tibeta d'uns 40 anys que lluny de fer el que els seus clients li demanen (una parella d'israelians i nosaltres 2) fa el que creu convenient i s'atura quan decideix (comportament habitual xines importat al Tibet).

Durant el periple hem visitat el llac Yamdrok, Gyantse i el seu bonic monestir i tambe Shigatse i el monestir de Tashilhunpo. Shigatse es la segona ciutat del Tibet, seu del Panchen Lama (segona autoritat al Tibet, seguit del Dalai Lama), una mena de botifler tibeta', que de tant llepar-li el cul al govern, es va anar fotent gros fins al punt que a les fotografies se'l pot confondre amb un garri d'engreix (el Montilla de casa nostra, per entendre'ns). Curiosament d'aquest si que en poden portar i penjar fotografies arreu (del Panchen, no del Montilla). Aiximateix, al monestir de Tashilhunpo, tots els monjos son pagats com a funcionaris de l'estat, i els temples son els mes ben cuidats del Tibet: questio d'amistats (com les del Montilla).

Despres d'aquesta experiencia politico-religiosa, vam seguir cap a Selkgar, de cami a la qual vam poder veure, de lluny, molt lluny, l'Everest (Qomolugma). Tot i la distancia, es presenta com una mole immensa de neu i roca que sobresurt arrogant per sobre de qualsevol altre cosa.

L'endema hi anem ben be a sota, al Camp Base de la vessant Nord. Tot i el fred i el vent, restem contemplant-lo mes de dues hores. El capvespre es un espectacle de colors ocres, rosats i blavosos projectats sobre els mes de 3.000 metres de la paret que tenim davant. Se'ns glacen els dits que sense guants sostenen les cameres fotografiques. A cada instant, algun tecnic de llums canvia l'orientacio, la intensitat i la tonalitat. La paret s'enfosqueix, s'apaga, pero per algun raco d'entre les muntanyes mes altes, refila un nou focus que omple altra vegada de color l'escenari. Tot es torna vermell... babagem una altra vegada. Se'ns glassa la baba, els dits (encara mes) i el peus tambe'.

El limit entre el color vermell i el fosc escala la paret. S'enfosqueix de nou, potser s'ha acabat i hem d'anar a dormir. I com si d'un concert es tractes, restant a l'espera d'un bis que sembla que no arriba, immediatament, un nou foc des de ponent que ens regala l'ultima canco (c trencada) del dia. Quin espectacle sobre una muntanya que tant he llegit i que veig per primera vegada.

Despres d'una nit fresca al camp base, al mati ens despedim del Qomolugma i marxem cap a Tingri. Des d'aqui contemplem un nou capvespre sobre el Cho Oyu, un altre gegant del Himalaya.

I avui hem visitat un altre camp base, el del Xixabangma, un altre dels grans. Les vistes, espectaculars... la Friendship Highway... que li canviin el nom! Ens hem trobat una mena de gos-oficial del camp que, a crits i de males maneres ens ha prohibit anar mes enlla del CB sota amenaca (c trencada) de multa. Quina mala ostia tenen amb els extrangers. Sovint ens repetim que no es mereixen tot el que tenen.

Dema cap a Nepal. Se'ns han passat les ganes de fer el trekking que teniem previst per la vessant Sud del Xixabangma. Anirem a veure quins aires es respiren pel sud de la serralada, on esperem trobar-li sentit al nom d'aquesta cerretera... segur que no va ser un xines a batejar-la.