24.09 Potala, Llac Namtso i de nou a Lhasa

POTALA

Primerament cua ben organitzada i mostra de passaport per prendre tanda. Tot un mati per aconseguir el tiquet que ens permetra l'endema al mati a les 12:40 en punt, entrar al Palau de Potala, previ pagament de 100 yuen que van directament a les arques de l'estat (a Beijing, el Madrid de la zona).

La Laura fent cua al costat d'un simpatiquissim xines que irradiava l'alegria propia del tipic individu han!

Potala es impressionant des de fora. La seva presencia es nota des de qualsevol raco de la ciutat. Es un temple-muntanya de 118 metres d'alcada que ens fa obrir la boca cada mati i cada capvespre que voltem per Lhasa.
En canvi, la visita de l'interior ens deixa un pel decebuts. Tot fosc, sales i sales decorades i les tombes dels Dalai Lames. Interessant pero finalment crec que la part oberta al guiri es un 5% del Palau. Hem vist les sales on suposadament estudiava i dormia l'actual Dalai Lama, pero ell no hi es.... fa 50 anys que no hi es, i ho tenen tot forca net, gens de pols en tant de temps... deu ser feina d'algun monjo.

NAMTSO
L'endema de Potala vam sortir amb una furgo llogada (entre 8 guiris, Uri, Gal, Mariska, Arko, Olaf, Barbara i nosaltres 2) per visitar el Llac Namtso i el monestir de Retin.
El Namtso es un llac salat, sagrat pels tibetans, situat a 4.630mts. L'entorn es al.lucinant: ens trobem davant d'un gran llac natural, envoltat de muntanyes nevades, yaks, tendes de nomades i... turistes, pero no en exces.
Els xinesos diuen que el llac mes alt del mon...marketing, perque de fet no ho es, pero 'se non e' vero, ben trovato'.

Despres, cap a Retin. Aquest monestir sembla ser on li agradaria viure al Dalai Lama si tornes al Tibet, en detriment de Potala. Segurament, pero, ho va dir abans de la revolucio incultural, ja que el monestir era bonic, gran i majestuos abans dels 60, pero ara poques parets i sales queden dretes. Esta situat en una bonica vall a 4.200mts, envoltat d'arbres, turons nevats, petits temples, un riu.... i una oficina del govern central que tot ho controla (inclosos nosaltres, passaport en ma' abans d'arribar-hi). Passem la nit acampats a tocar del monestir.
L'endema el visitem, amb la companyia d'un monjo simpatiquissim que ens ensenya totes les reliquies i ens explica qui representa cada figura.
Turbulenta historia la d'aquest monestir, que ara no explicarem per no carregar massa. Qui vulgui que busqui :)

JOKHANG
I de nou a Lhasa. Avui hem entrar al Monestir de Jokhang.
A la sala principal s'hi troba l'estatua de Buda de Jowo del que se'n desconeix del cert l'origen. Alguns Tibetans sostenen que l'estatua es va formar per ella mateixa, sense concurs de cap artesa' o escultor. En qualsevol cas, l'estatua es visita obligada de tots els tibetans com a minim un cop a la vida, i us asseguro que n'esta ple de peregrins tibetans. Volten tot el temple, volten la sala principal, s'agenollen davant el buda i fan girar molins d'oracio.
Aquest temple, el mes antic del Tibet, edificat el l'any 650, tambe va rebre els estralls de la revolucio 'cultural', pero conte' les estatues budistes i les decoracions mes boniques i treballades que hem vist fins ara.

Si be Potala impressiona mes per fora que per dins, tot el contrari passa amb Jokhang, pero com que no es poden fer fotos a dins, nomes us podem ensenyar fotos dels exteriors, com la d'aquesta gata pretesa per un gatot mandros que a la primer 'no' d'ella, s'ha retirat a jeure.

Vista de Potala des de la terrassa de Jokhang.