5.10 KATHMANDU

Ja ens trobem a Kathmandu.

L'endema del darrer missatge vam sortir de Nyalam cap a la frontera Nepalesa. La carretera passa per una gorja ben tancada per la qual tan sols en uns 40 km, es passa d'un entorn semi desertic, alt i muntanyos a submergir-se en una foresta espessa de coniferes i camps cultivats i mes endavant plataners i arrossars. El canvi es nota tant en la roba que comenca a enganxar-se a la pell com en la fi de la sequedat de boca i fosses nassals.

El xofer preten deixar-nos a 1,5 Km del pas fronterer, pero discutim de nou i ens fem portar fins a 50 mts. La frontera es un nou espectacle d'arrogancia xinesa, de pinta de fill de puta amargat que fa cara de no sucar des de fa 2 anys o d'expressio corporal i facial del que te una hemorroide del tamany d'una pruna, no caga pel dolor i de tant anar restret se li han quedat els ulls d'aquella manera !

(jo no som a la Xina i puc desfogar-me sense por que m'arrestin, que no seria el primer que detenen i expulsen per escriure realitats d'opressio' i injusticies per la xarxa).

La Xina i el Tibet ens han agradat per la grandesa dels paissatges. Sobretot el Tibet que hem viscut just fora la frontera de la Regio Autonoma del Tibet (governada per xinesos o tibetans-botiflers), aquelles parts habitades per tibetans, fora del Tibet politic, on l'opressio' xinesa i la sistematica destruccio' de la identitat tibetana no es tant sistematica.

Pel que fa a la poca Xina profunda que hem vist, simplement no ens ha agradat. N'hem tingut prou amb la seva mala llet, la poca voluntat d'acceptar la diferencia, el sentiment de racisme que hem rebut i la seva preferencia a que desapareguis del seu davant abans que donar-te un cop de ma'.

I pel que fa al Tibet... pobre Tibet: convertit en un parc tematic per turistes xinesos, amb un tren que en desembarca mes de 1.000 cada dia, carreteres controlades per policies esquifits i amb mala cara als que l'alcada fa perdre kg cada dia, zones prohibides a l'acces i totes les trabes conegudes i per inventar per tal que ningu surti dels circuits marcats des d'alguna oficina de Beijing.

Tibet que s'apaga sota l'opressio' d'un monstre despiatat que cada dia trepitja amb mes forca amb la seva bota de punta de ferro. Tibetans que per sobreviure accepten les pitjors feines a les carreters mes remotes o als nous edificis governamentals.

Nomes un exemple: el darrer tram de la nova via ferrea que arriba a Lhasa, va costar, en alguns trams, (trams per sobre de 5.000mts sobre el nivell del mar) 1 mort per cada metre de frrocarril. El 85% dels treballadors han estat tibetans i el sentit politic de la via es acabar amb l'aillament geografic del Tibet.

I hem arribat a Kathmandu. Aqui la gent riu, i ens sembla, per si sol, tot un patrimoni que alguns han perdut i altres no han tingut mai.